El 25 de maig, d’aquí a tres mesos, hi haurà eleccions al Parlament europeu. Els partits catalans no s’han posat d’acord per presentar una candidatura unitària com demanava l’ANC. Però hi hauria una forma de manifestar la voluntat d’autodeterminació de Catalunya sense partidismes: amb el vot en blanc. Si l’ANC, l’AMI i Òmnium Cultural hi donessin suport públicament, animant a votar en blanc amb aquest valor declarat prèviament, quedaria palesa quina és la voluntat de Catalunya. Solament caldria, durant la campanya electoral, deixar-ho ben clar a la TV, la premsa, la ràdio, en anuncis, per Internet: VOTA EN BLANC PER LA INDEPENDÈNCIA.

Les eleccions del 25 de maig serien a Catalunya el més semblant a un referèndum. Farien la funció d’una consulta autoritzada, legal, democràtica, no partidària i a la vista de tot el món. No seria una simple enquesta tolerada o una consulta impugnada i boicotejable. Els que volguessin votar en blanc en qualsevol altre sentit, podrien escollir l’opció d’Escons en Blanc (http://esconsenblanc.org/...) o el vot nul.

Votant en blanc no hi perdríem res en aquest cas. Què poden aportar quatre eurodiputats catalans a Brussel·les per la independència? D’altra banda, la participació a les últimes eleccions europees, el 2009, va ser molt baixa: no va arribar al 37%. El PSOE (+ PSC), el partit més votat a Catalunya, va tenir 708.888 vots d’un cens de més de cinc milions. El van seguir CiU amb 441.810, el PP amb 354.876, ERC amb 181.213 i ICV-EUiA amb 119.755. Els vots en blanc a Catalunya van ser 52.297 (el 2,89% dels vots).

Si a les eleccions europees del 2014 el vot en blanc volgués dir “Independència”, la participació pujaria probablement al 60% o al 70%. Si hi hagués una quantitat significativa de vots en blanc, el 50% o més, seria una aposta clara pel futur de Catalunya. Els partits sobiranistes i independentistes bé podrien sacrificar, en aquestes votacions altrament intranscendents, els seus reduïts escons improductius pel vot unitari i no partidista, demanant el vot en blanc. Així farien possible l’expressió democràtica i inqüestionable del poble de Catalunya per saber allò que vol, allò que és més necessari de definir en aquest moment.