Diumenge passat, dia 15, va tenir lloc la X Trobada de Puntaires a Cervià, organitzada per l’associació de dones Les Set Valls. Al repicar cantaire dels boixets s’hi afegia la conversa alegre dels assistents i les melodies del campanar, perquè érem a l’ombra de l’església. A mig matí arriba el reforç de coca i pa torrat amb xocolata. Al voltant dels rengs de taules hi ha parades que ofereixen el necessari per a aquesta labor: boixets de totes mides i materials, agulles, fils i enrotllafils, patrons, peus de coixí... També hi ha mercaderia variada de bijuteria, sabonets, punts de llibre, estampes de sants i marededéus...

Per cert, diuen que la patrona d’aquest ofici és santa Úrsula, coronada i filla de reis, vinguda de la Gran Bretanya. Però també existeix des de fa poc una copatrona de les puntaires: la Mare de Déu de les Besses. La seva ermita es troba a tres quilòmetres del poble de Cervià. La imatge originària, del 1983, és obra de l’escultor Cinto Casanovas. És la imatge d’una dona senzilla, sense corona reial. Va estar durant un temps a l’ermita de les Besses fins que, pel perill dels pillatges i el vandalisme que es començaven a prodigar als anys 80, se’n va decidir el trasllat a l’església de Cervià. Cada primavera, durant 30 anys, ha anat en processó cap a la seva ermita.

Algunes dones del cercle de puntaires de Cervià li han posat l’advocació de copatrona de les puntaires perquè les Besses és un paratge molt tranquil per fer-hi punta al coixí i l’ambient hi és pagesívol, de treball, del color de la terra. I quan baixa el riu Set fa un repicar melodiós com el dels boixets que teixeixen filigranes. De fet, cadascú és lliure d’encomanar-se al sant o al patró que més li plagui. Com en el cas dels polítics o dels governants: n’hi ha que prefereixen encomanar-se a monarques enlairats i a reines coronades, i d’altres els voldrien més a prop de terra, encarnats al poble, respirant l’aire dels camps.