En un casament celebrat recentment a Cervià, en comptes de tirar arròs als nuvis, se’ls va tirar grapats de veces a dojo, a part del confeti i de la traca. Una petita novetat que va desconcertar més d’un. De fet, el simbolisme és el mateix que el de l’arròs. D’altra banda, també van aviar un parell de coloms, símbol de pau i d’harmonia, des del capdamunt de les escales de l’església. Diu que el canvi de l’arròs a les veces estava motivat per la proximitat i relació amb l’ermita de les Besses: als anys setanta els pares de la núvia es van casar a l’ermita d’aquest nom que es troba a uns tres quilòmetres de Cervià, a la vall del riu Set.

Aquesta avinentesa m’ha portat a considerar el conreu de la planta en qüestió. La veça es classifica com a planta lleguminosa, perquè produeix fruits en forma de llegum, els quals serveixen d’aliment per a diversos ocells, especialment per als coloms, però també com a complement per al farratge de molts altres animals.

Les veces sovint es poden trobar en els camps de cereals, però són ben diferents. Els cereals, per la seva banda, són gramínies, presenten flors en espigues, raïms o panícules i tenen fruit sec i indehiscent. El fruit del cereal no és separable, doncs, a diferència de les tavelles que trobem a les veces, els pèsols, les mongetes, etc. Sens dubte la pagesia ho té ben clar, tot això. Però els profans ens hi hem de fixar amb detall.

A Catalunya el conreu de les veces és molt reduït. Ara bé, en temps de crisi, no estaria malament de considerar-ne la viabilitat a les Garrigues. No sé si és un disbarat, però si es proven alternatives com els festucs o el safrà, també es podria estudiar la viabilitat del conreu de les veces, com s’explica a la fitxa 35 de ruralcat.net. Si més no, es podrien fer servir per als casaments, perquè les veces són netes i no taquen els vestits. Pel que fa a una orientació sobre el preu de mercat, la poden donar als magatzems de can Senén d’Anglesola, on es troben a la venda.

[article publicat al núm 378 de SomGarrigues]