Qui fa un tomb per les Borges Blanques, per poc que es fixi en l'entorn, conclourà que, des d'una vessant econòmica, el clima és més aviat esllanguit i el to general és indiscutiblement venedor. Si amplia el tomb cap a la perifèria on hi ha els polígons o para atenció en els vivers, observarà que no hi ha moviments significatius ni projectes d'abast en marxa. En canvi, els cartells en venda o en lloguer hi abunden com una mala cosa i gairebé empastifen el paisatge urbà. A l'únic lloc on podrà detectar triomfalisme a dojo és al butlletí municipal.

Si tenim en compte que l'economia catalana està en expansió i el 2016 el seu PIB ha crescut un 3,6% i que municipis veïns similars, per tenir una referència, com Tàrrega o Montblanc, tornen a carburar de valent i estan tramitant inversions industrials importants, que comportaran centenars de llocs de treball, l'atonia nostrada encara és més incomprensible i preocupant. Algú pot dir que tants cartells d'en venda i en lloguer són culpa dels abusos passats. Certament, els anys 2004, 2005 i 2006 es van concedir llicències d'obres a tort i a dret, i si el TSJC no hagués anul·lat per constituir un autèntic "pelotazo urbanístico" la promoció que s'havia de fer a la caserna de la Guàrdia Civil, encara n'hi hauria cinquanta més, d'habitatges per vendre. Ara bé, d'errades se'n van cometre altres, encara de més greus i que ara caldria esmenar urgentment.

Què proposo jo per superar aquest esllanguiment i passar a un to comprador? Doncs encara que és mal assumpte donar consells quan ni te'ls demanen ni te'ls agrairan, crec que l'Ajuntament hauria de prendre unes quantes decisions importants. La primera, posar en servei el polígon de Vaca-Roja, que ha estat encallat dotze anys i de forma irresponsable es va atorgar a un grup privat que, com s'ha demostrat, no oferia cap garantia. I si els propietaris no poden o no volen construir el polígon, l'INCASÒL, amb petició prèvia de l'Ajuntament, el podria adquirir mitjançant una expropiació per interès públic i una indemnització justa. La segona, negociar el trasllat de la seu de la Denominació d'Origen a les Borges i explorar l'adquisició del Parc Temàtic de l'Oli. Lligant ambdues accions, podríem disposar d'un autèntic centre de l'oli de Catalunya apte per a múltiples usos relacionats amb la cultura de l'oli i de gran efecte dinamitzador. La tercera acció hauria de ser promocionar els dos vivers municipals, ara lamentablement buits. El de noves tecnologies va ser pagat amb fons europeus i es podria oferir en unes condicions insuperables als joves emprenedors. La quarta, fer una campanya de promoció de veritat (no destinant-hi quatre engrunes) de l'Espai Macià, com a exemple de turisme d'identitat i històric, tan de moda a tot Europa. I m'aturo aquí per no atabalar, però se me n'acudeixen altres. 

En definitiva, proposo una bateria d'accions valentes, decidides i ben orientades al futur, aprofitant que el nostre alcalde presumeix d'expert en gestió, és el responsable de promoció econòmica de la Diputació i bé deu comptar amb la complicitat del Consell Comarcal i de la Generalitat, on governen els seus. Vull dir, en tot cas, que si volem canviar el clima i el to que ara imperen i que no conviden gaire a invertir, s'han de crear expectatives sòlides i impulsar projectes d'abast. És a dir, cal posar-s'hi de debò, perquè em sembla que traslladant el mercat d'antiguitats i ferralla al centre de la població i inflant les xifres de visitants i litres d'oli venuts a la fira, no anirem gaire lluny.