Al darrer Som un dels col·laboradors habituals mostrava la seva preocupació pel despoblament que pateix la comarca i suggeria mesures per pal·liar-lo. Evidentment la sagnia demogràfica que pateix les Garrigues, que suposa una autèntica hemorràgia humana d'efectes devastadors sobretot per a les poblacions més petites i mitjanetes, que són la gran majoria, hauria de constituir una de les preocupacions principals dels que hi vivim, començant pels qui dirigeixen les institucions polítiques locals, seguint per la resta d'actors polítics i acabant pels qui governen empreses i entitats socials de tota mena.

Encara que pugui semblar cru admetre-ho i fatalista advertir-ho, més d'una desena dels pobles més menuts, si a curt termini no es produeix una revifada gairebé miraculosa a aquestes altures, semblen condemnats a esdevenir nuclis mig deshabitats amb molts més jubilats amb condicions precàries de vida que no pas població activa amb capacitat de generar iniciatives econòmiques i socials que els facin sostenibles en tots els àmbits bàsics per garantir la seva pervivència. La seva piràmide d'edat i la minva dels padrons així ho fan preveure dissortadament. Ara bé, per desgràcia molts dels municipis de més de cinc-cents habitants (per tant amb escola encara i també amb botigues, cooperativa i fins i tot equip de futbol) també segueixen reculant i no són pas immunes al despoblament quasi general, malgrat que la seva situació és per ara incomparablement millor i no resulta tan descoratjadora.

Algú podria dir per consolar-nos que el fenomen afecta moltes altres comarques de Catalunya, de l'Estat i de mols altres països europeus. Malgrat això, crec que faríem bé d'identificar les causes exactes del despoblament, avaluar les mesures més efectives i realment a l'abast per contrarestar-lo i, si pot ser, revertir-lo i passar dels planys a actituds proactives i eficaces.

Al meu parer, la població tendeix a concentrar-se a les ciutats grans i fuig dels pobles petits de les Garrigues per tres motius fonamentals: perquè no generen prou llocs de treball i prou diversificats per permetre el relleu generacional, perquè no poden proporcionar molts dels serveis que avui les generacions joves consideren irrenunciables i perquè ofereixen uns espais de sociabilitat i anonimat que no agraden als qui volen experimentar noves formes de vida en tots els sentits. Lluitar contra totes aquestes mancances i aquestes tendències, d'abast quasi diria jo que universal, no resultarà fàcil i mentre s'assagen solucions i propostes, perquè la resignació hauria de ser la darrera actitud admissible, faríem bé de pensar, mentrestant, com proporcionem als habitants que restin als municipis més petits, sobretot als més ancians, aquells serveis que puguin garantir-los una atenció digna i una vellesa homologable.

Alhora, però, que atenem als més damnificats pel despoblament hem de rumiar què podem fer per aturar-lo. Mentre no sorgeixin propostes millors i viables jo crec que el més efectiu seria que els dos principals nuclis de població de la comarca (les Borges i Juneda) creixin més i puguin oferir força llocs de treball qualificats i diversificats, serveis de qualitat i una vida social més rica i variada. És a dir, si poden oferir, encara que sigui a escala més petita, bona part d'allò que ofereix Lleida, per exemple, alguns dels qui sospesen traslladar-s'hi potser es quedarien a la comarca. Ja sé que a alguns podrà semblar-los que estic propugnant una mena de centralisme comarcal en detriment dels pobles més petits, però el que també he observat és que on existeixen nuclis puixants que voregen els deus mil habitants (les Borges i Juneda sumats els tenen i podrien esdevenir gairebé un contínuum urbà) si més no les poblacions més petites que els envolten mantenen la població i acaben funcionant quasi com barris residencials dels qui treballen al seus polígons, les empreses de serveis i els equipaments públics.