Hi ha ciutadans que es pensen que un gàngster és un delinqüent nord-americà armat amb una Thompson que atraca bancs o liquida rivals. Certament alguns gàngsters responen a aquest perfil, però no tots, ni de bon tros. De fet, el nostre diccionari (el de l'IEC) defineix gàngster com: membre d'una banda organitzada de malfactors; persona sense escrúpols disposada a tot per tal d'aconseguir els seus fins. Quan repasses els casos de corrupció del PP (fins a 54) -Púnica, Gürtel, Fitur, Bárcenas, Brugal, Bankia, Palma Arena, Emarsa, Imelsa, Noos, Son Espases, Brugal, Campeón, Baltar, Fabra, Sóller o Lezo, etc.- t'adones que la definició de gàngster de l'IEC es queda curta. Estem, doncs, davant de la major xarxa de corrupció política concentrada en un sol partit a Espanya i només comparable dins d'Europa, potser, a la corrupció de la Itàlia de Tangentòpolis del 1992.

La tirallonga d'expresidents de comunitats autònomes, ministres o càrrecs electes locals processats del PP (són uns quants centenars) si no constitueix una banda organitzada de malfactors s'hi assembla molt. És clar que algú pot dir que al PP hi ha (i és cert) milers de càrrecs, sobretot regidors de municipis petits, que no s'han corromput. Ara bé, a aquests milers de càrrecs caldria preguntar-los què han fet realment per exigir comptes a la seva cúpula dirigent per haver-se corromput de forma sistemàtica i a Mallorca o el País Valencià de forma a més massiva? La resposta és res i els converteix en còmplices per omissió.

A Catalunya la majoria de la ciutadania s'escandalitza que el PP segueixi mantenint quasi un terç del vot i governant i es pregunta indignada: com pot ser? Doncs segueixen governant perquè són els representants genuïns d'una espessa trama de poder formada per polítics, empresaris, periodistes i alts funcionaris, que monopolitzen l'economia i han assolit un estatus patrimonial privilegiat que volen mantenir com sigui. Des dels mitjans privats i públics que controlen es justifiquen dient: la corrupció ha afectat a tots, perquè està lligada a un mal finançament dels partits i a l'exercici perllongat del poder. Per tant, si afecta tots és inevitable alhora que esdevé una mera característica sociològica i la culpa resta així diluïda. És clar que ni és veritat que afecti tots (PNB i ERC no en tenen) ni tampoc ho és que els partits estiguin mal finançats, sinó mal gestionats com UDC (que ha petat i ha deixat un deute de 22 milions d'euros). Un altre argument per explicar per què segueixen governant és que bona part de l'electorat de dreta vota per interessos i no per principis ètics i encapçala l'Espanya majoritària sense nervi moral ni voluntat d'esmena, que no pensa fer net.

La corrupció generalitzada del PP no només té, però, una naturalesa econòmica, sinó també ideològica. La instrumentalització política que han fet del TC o de la Fiscalia, posant aquests òrgans al servei de la seva idea rància, sectària i autoritària de pàtria, evidencia que l'estat de dret que tan invoquen tot just arriba a la categoria de dret d'estat ignominiós. Però és que també han practicat la guerra bruta, promovent l'acció de grups policials que han falsejat informes, filtrat mentides i comprat periodistes per difamar els dirigents independentistes. És evident que l'operació Catalunya ha sigut un mini GAL incruent però absolutament fastigós, que pretenia enfonsar el crèdit públic de polítics com Xavier Trias, per exemple.

Quan al Senat i al Congrés es retreu al partit dels gàngsters que estiguin tan podrits, se'ls exigeix dimissions i explicacions i se'ls demana mesures de regeneració, encara trauen pit, ho neguen tot i tenen la barra de replicar que a Catalunya encara n'hi ha més, de corrupció. Davant la seva cridòria arrogant, serveix de ben poc que els contestin que és cert que a Catalunya també tenim corrupció però la combatem. Aquí hi han hagut dues comissions d'investigació (sobre el cas Palau i el cas Pujol) allà encara cap. Aquí la família Pujol ha estat i és escarnida, allà don Mariano dels sobres segueix manant. Aquí CDC ha hagut de dissoldre's i apartar dels càrrecs de govern tots els dirigents relacionats per acció o omissió amb la corrupció, estiguin o no imputats (Oriol Pujol, Puig, Mas). Allà només n'han apartat els processats.

A diferència dels EUA, on als gàngsters de Chicago els van arrestar i empresonar, a Espanya haurien arribat a l'alcaldia, s'haurien dedicat lucrativament al negoci immobiliari, figurarien a la llibreta d'en Bárcenas i en algunes fotografies de campanyes electorals apareixerien en Rajoy i la senyora Cospedal al seu costat i demanant el vot per a ells sense cap complex.