Perquè si l'estratègia que hem seguit per aconseguir reduir la sinistralitat de la N-240 i convertir-la en una via de trànsit fluid i segur fos de pa sucat amb oli verge extra, no ens caldria patir. Ara, però, com que alguns han forçat l'adopció d'una estratègia que contempla demanar simultàniament el desdoblament i l'alliberament del peatge, em sembla que ens hem ficat nosaltres sols en un parany del qual em temo que sortirem ben escaldats
Com molts lectors saben, bona part de la comarca advocava per sol·licitar primer l'alliberament del peatge (una mesura fàcil i ràpida d'executar) i després, si l'estudi de mobilitat del trànsit restant ho justificava, exigir de seguida el desdoblament. Altres, amb els principals responsables institucionals al capdavant del Consell Comarcal i l'Ajuntament de les Borges, en canvi prioritzaven el desdoblament (malgrat que requereix una feixuga i llarga tramitació administrativa i pressupostària). Per tal de no dividir forces es va optar per fusionar ambdues propostes i exigir-les alhora.
El govern de l'Estat, com és lògic, ens ha vist venir d'una hora lluny i ja ha anunciat amb bombos i platerets que començarà a treballar en el desdoblament. Començar a treballar-hi és un dir, evidentment, perquè no han concretat terminis ni han compromès cap partida pressupostària seriosa. Tenint en compte els antecedents farcits d'incompliments i el seu tarannà pot passar, pel cap baix i suposant que el vent sempre bufi en la direcció que ens convé, de cinc a set anys.
De l'alliberament, és clar, ni en parlen ni en parlaran. De fet, els hem posat en safata que no els ho calgui fer. Perquè si quan vols pressionar l'Estat resulta que no tens una prioritat clara (i demanar ambdues coses alhora ho demostra) el més lògic és que siguin ells qui la fixin i es decantin per l'opció que més els convé, que consisteix a declarar que ho volen resoldre desdoblant, però sense concretar terminis i sabent que el procés serà llarg. A més a més, si ja declarem d'entrada que el desdoblament s'ha de fer igualment, quin incentiu econòmic tenen per explorar la supressió del peatge com una solució efectiva i que alhora podria comportar un estalvi ? No en tenen cap, òbviament. Mentrestant, poden passar moltes coses a favor seu, incloent-hi la finalització de la concessió de l'autopista A-2 i que ja no sigui necessari fer el desdoblament, perquè un cop el 2022 es pugui obligar molts camions a usar l'autopista, l'N-240 guanyi força en seguretat i fluïdesa. El problema és que encara falten més de quatre anys per a això i fins aleshores ens caldrà entomar amb resignació un munt d'accidents més.
En canvi, si s'hagués optat per demanar en primer lloc la supressió del peatge, com sempre hem defensat alguns, i després la realització immediata d'un estudi de mobilitat que determini si és necessari o no el desdoblament, només haurien tingut l'opció de satisfer-nos o decebre'ns i afrontar el desgast polític corresponent. Ara, però, que ja han anunciat que pensen fer el desdoblament, encara que sigui sense garanties, qui pot acusar-los de no preocupar-se de les peticions del territori ? I si no, ja veureu com els partidaris del desdoblament, amb l'excusa que ja està anunciada una de les dues mesures, deixen de reivindicar l'alliberament o l'esmenten amb la boca petita.
El cert és que gràcies a la tossuderia d'alguns, que s'entesten a fer el desdoblament sense presentar cap estudi de mobilitat que demostri que seria imprescindible encara que una part del trànsit, sobretot el pesant de llarg recorregut, passés per l'autopista, l'Estat ha optat per l'opció de més impacte ambiental, més difícil de tramitar per raons administratives i polítiques i que d'entrada pràcticament no els costarà un euro, perquè primer s'ha de començar per redactar els avantprojectes. Lògicament, aquesta opció ens obligarà a esperar un grapat d'anys la seva materialització, a expenses que cada canvi de ministre o de govern ho endarrereixi. Restem doncs completament a les seves mans i ni tan sols podrem recriminar-los que no estiguin fent res per resoldre el nostre problema.