Els periodistes Anna Sàez i Francesc Canosa eren els convidats d'un programa de RAC1 que van enregistrar des del pati gòtic de l'IEI de Lleida. Es van dedicar a elogiar les terres del pla de Lleida, vendre-les en un dels programes més escoltats de l'espectre radiofònic català. Exclamacions que anaven des dels colors dels camps infinits al divertimento genuí lleidatà, capaç de presentar-se en tractor en una discoteca i que tenia el Big Ben com a gran base d'operacions. Les respostes dels conductors del programa eren, efectivament, afirmatives, clar que aquests venen quan algú paga i vendrien l'ànima al diable per un apartament a la Costa Brava. Vaig escoltar i analitzar els talls de Sàez i Canosa a casa, dos o tres vegades, per gaudir del positivisme de les paraules, franques, que sortien de les seves boques. Vaig trempar.

Uns dies després llegia un estudi que deia que les Garrigues era l'única comarca del pla de Lleida que havia perdut població en els darrers 25 anys (només Borges i Juneda en guanyen). Els pobles s'abandonen poc a poc, la piràmide de població fa tremolar i ara comencem a pagar el nul gust per l'art, la bellesa i la construcció, que ve d'allò del 'qui dia passa any empeny' i que es pot entreveure en les parets d'obra vista. Paguem el turisme que no hem sabut explotat, si és que hi ha vida més enllà de l'oli. Recordo constantment una frase d'un amic, que li va dir son pare, "aquí, la cultura, per falcar les taules". No n'hi ha, ni la volem. O no l'hem volgut. O l'ha volgut massa poca gent. Vaig destrempar.