Un dia de juny, mentre dinava, vaig rebre la trucada de David (l'alcalde), em demanava fer el pregó de la festa major d'estiu de Maials. He de confessar que la primera reacció va ser dir que no però, a posteriori i després de reflexionar-hi, vaig acceptar. En un cantó de la balança, el fet d'haver-me d'afrontar a un dels meus monstres, parlar en públic; i a l'altre cantó, el sentiment de responsabilitat cap a una petició de tant honor com aquesta. En qualsevol cas, un bon maldecap per a un perfeccionista com jo.

La recepta en aquests casos és simple, fer una bona preparació del discurs (hores de treball) i, sobretot, parlar des de la passió. Vaig començar presentant les meves empreses i la trajectòria que havien tingut durant els seus 10 anys de vida. Vaig continuar amb el record dels anys daurats de la meua joventut organitzant la festa major alternativa de la Cabana. Finalment, vaig llençar deures que crec que tots junts hem de fer per millorar i garantir el futur del poble.

Pel que em van dir, he estat el pregoner més jove a força distància del següent. Per tant, cal felicitar la iniciativa i valentia de l'ajuntament per canviar el format. Espero que darrere meu en vinguin molts més i sobretot que el criteri per triar-los no sigui l'edat, sinó el seu amor incondicional passat, present i futur al millor poble del món. Visca Maials.