Intentaré no ficar-me en cap jardí tot i que segur que molts de vosaltres em maleireu els ossos. Fa temps que tinc la sensació que als pobles de les Garrigues hi ha dos tipus de pagesos, els que pensen en com estalviar i els que pensen en com guanyar. Ser binari implica en la majoria dels casos pecar de simplista però crec que és una excel·lent manera d'entendre posicions contraposades.

A un extrem trobem els pagesos amb cultura del subsidi, el seu dia a dia està mogut exclusivament per complir amb les determinacions que marca l'ajuda o la subvenció: ficar les trampes abans de la data límit, arrenca les varietats abans que vingui l'inspector... Tot s'ho fa ell, no té interès a agafar noves finques però es queixa si la quota del reg ha pujat 3 euros i critica el veí per fer obrir la cooperativa una setmana abans de data tradicional.

A l'altre extrem, els pagesos inquiets, els que fan números i prenen decisions, els que es preocupen de les coses importants. Els que saben que no n'hi ha prou de treballar de sol a sol sinó que saben que s'ha de fer el que toca i que ningú ho farà per ells. Aquells a qui les subvencions els serveixen per millorar i ser més competitius i no per sobreviure.

Suposo que no cal que us digui a quin dels dos tipus de pagesos admiro. Com acostumo a fer, acabo amb una cita d'Einstein que deia "no penso mai en el futur perquè sempre arriba molt aviat", a treballar fort!!