Just a l'entrada de les Basselles, el Jardí Etnobotànic de la Vall de la Coma, tenim la sort de comptar amb la presència de tres o quatre mates espontànies de sideritis. La major part de l'any passen totalment desapercebudes. Amb l'arribada de l'estiu, però, tot canvia i aquella mata discreta crida indefectiblement l'atenció dels nostres visitants més observadors gràcies a les seves vistoses inflorescències, de color groc intens, agrupades en verticil·lastres clarament separats. És aleshores quan els qui encara no la coneixen queden impressionats per la seva penetrant olor allimonada, que no deixa indiferent ningú. Agradi o no, flairar la sideritis constitueix un experiència olfactiva inoblidable, tant per la seva intensitat, com per la seva singularitat. Personalment, nosaltres som uns grans amants d'aquest amplíssim gènere botànic i és per això que volem dedicar-hi, de forma integra, la present aproximació. Tot i així, encara ens quedaran coses al pap de cara a futures ocasions.

A causa dels seus principis actius, les sideritis són plantes vulneràries i cicatritzants, és a dir, susceptibles d'ésser emprades en el tractament de cops i ferides. De fet, tal com explica Pius Font i Quer al Dioscórides Renovado, el mateix nom del gènere prové d'aquesta capacitat guaridora, ja que "els grecs anomenaven sideritis a diverses plantes vulneràries, capaces d'encuirar i sanar les ferides, majoritàriament, tal com del nom s'infereix, aquelles lesions produïdes per armes fèrries, tallants o punxants, atès que, en grec, amb la veu sideros es designa el ferro i, per antonomàsia, qualsevol instrument d'aquest metall, com l'espasa" (10a ed., p. 663). A més a més, en major o menor mesura depenent de l'espècie, les sideritis també tenen efecte antibacterià, antiinflamatori, antisèptic i antifúngic, aplicades exteriorment, així com propietats digestives, aperitives, depuratives, diürètiques, antiespasmòdiques i carminatives, en ús intern. Es tracta, doncs, d'una planta medicinal excel·lent, d'ampli espectre curatiu. Malgrat tot, tal com ha pogut comprovar la nostra estimada Airy Gras Mas en les seves prospeccions etnobotàniques, el seu ús ha quedat relegat pràcticament a l'oblit, si més no a la nostra comarca. Només alguns padrins, a pobles com Llardecans o Bovera, recorden la utilització de la sideritis per a combatre afeccions respiratòries i intestinals. Aquí rebia el nom d'herba de la llanceta o herba pulmonària (Sideritis spinulosa subsp. ilicifolia var. hispanica), així com també el nom popular d'esparbonella (Sideritis scordioides subsp. Cavanillesii). No seria d'estranyar que algun retrassiaire agosarat l'hagués emprat per donar un toc especial al seu licor macerat amb nous verdes.