L’equinocci de primavera, també anomenat equinocci vernal, va produir-se el passat dia 20 de març. Així doncs, podríem dir que el 20 de maig la primavera complia dos mesos. Una seixantena de jorns al llarg dels quals, els amants de la natura en general i les plantes en particular hem fruït com camells, com es diu col·loquialment. El progressiu augment d'hores de radiació solar, així com la conseqüent pujada gradual de la temperatura, produeix un esclat de vida que revoluciona tot el medi natural. La cruesa del fred queda enrere i les espècies vegetals surten, de cop i volta, de la letargia hivernal. 

Primer va ser la prompta floració dels ametllers (Prunus dulcis), seguida per la dels arbres de fruita sucosa, com els presseguers (Prunus persica) o els cirerers (Prunus avium), que van donar el tret de sortida, com cada any, clamant al quatre vents el cíclic retorn de Persèfone, provinent de l'inframón. A partir d'aleshores ha sigut un no parar de vistoses i espectaculars floracions. Resulta infructuós intentar dilucidar quina és la més captivadora de totes elles. Les populars roelles o gallarets (Papaver rhoeas), la preciosa malva major o de cementiri (Malva sylvestris), els divertits conillets (Antirrhinum majus), els encisadors rosers silvestres (Rosa canina), els espaterrants lliris blaus (Iris germanica), els lluents boixacs (Calendula officinalis), els encantadors pensaments (Viola tricolor), així com diferents espècies d'orquídies, entre les quals, les misterioses abelleres (Ophrys fusca ssp. Arnoldii, Ophrys forestieri i Ophrys incubacea), el captivador curraià grogós (Cephalanthera damasonium) o el fascinant clavell violaci (Limodorum abortivum). La llista continua, però no hi caben totes, les que han quedat fora hauran de perdonar-me. La primavera és meravellosa, gaudim-ne, perquè encara queda un llarg mes per arribar a l'estiu!

Ara bé, els darrers dies hem topat amb un fenomen peculiar, que de ben segur ha cridat l'atenció de més d'un. Hi ha tres espècies que han anticipant de forma sorprenent la seva floració. Per una banda hom pot trobar, des de ja fa una setmana, els exemplars de sempreviva (Helichrysum stoechas) amb les flors ben obertes. A més a més, just abans d'ahir, vàrem veure els primers hipèrics (Hypericum perforatum) florits. Finalment, també l'espernallac (Santolina chamaecyparissus) mostra una incipient floració, poc habitual en aquestes dates. Hem de tenir en compte que, depenent de la contrada, totes tres espècies reben el nom popular de flor de Sant Joan, justament perquè floreixen pels vols del 23 de juny. Resulta curiós doncs, que a falta de trenta-cinc dies per a la revetlla, les seves summitats florals estiguin tan desenvolupades. Diuen els meteoròlegs que els propers dies hi haurà un lleuger descens de les temperatures. Benvingut sigui, perquè... Sant Joan és al juny!