Nit del 24 de juny a Arbeca. Una parella està a la terrassa d'un bar amb el seu fill i es fan un petó. Un grup de persones les increpen, se'n riuen i acaben agredint-les. El seu crim, ser dues dones.

Tarda del 30 de juny a Arbeca, també. Dues-centes persones es concentren davant l'ajuntament de la població. El seu objectiu, mostrar el seu total rebuig davant l'agressió LGBTI-fòbica que acabem de comentar.

Menys d'una setmana separen aquests dos fets. El primer ens repugna. Costa entendre que, ben entrat el segle XXI, la nostra societat encara pateixi atacs homòfobs com el viscut a Arbeca el dia de Sant Joan, on la intolerància, i l'agressió verbal i física es manifesten d'aquesta manera, no pot fer més que fer-nos pensar, com en molts altres casos (violència de gènere, racisme...), en el tipus de societat que estem construint i també, a la vegada, en quin tipus de societat volem construir i com hem de fer-ho.

El segon, la concentració del dia 30, convocada per un grup de veïns de la població amb ganes de mostrar el seu rebuig a les actituds homòfobes, on van participar les dues dones agredides, que va congregar més de dues-centes persones i que va comptar amb el suport de l'Ajuntament d'Arbeca i també de l'entitat Colors de Ponent, una associació que lluita pels drets de les persones LGBTIQ, ens fa ser una mica optimistes. Les víctimes i el poble van ser valents, van plantar cara als agressors i van cridar ben clar que a Arbeca (ni enlloc) hi volien més atacs d'aquest tipus.

El camí cap a l'acceptació de la diferència, la tolerància envers els altres i l'eradicació de l'homofòbia és llarg i no està exempt d'entrebancs, però el passet que van fer els arbequins en resposta a l'agressió que aquestes dues dones van patir pel simple fet d'estimar-se, és un motiu per l'esperança. Contra aquest tipus de fets, tolerància zero. L'homofòbia ni a Arbeca, ni a les Garrigues, ni enlloc.