El més fàcil i el que sol passar després dels atemptats de Barcelona i Cambrils és posar el focus sobre la comunitat musulmana. Per molt diferents raons, és gairebé una conseqüència immediata i fins i tot natural. Per tal d'entendre la realitat tendim a simplificar, i més quan hi ha víctimes personals, símbols i altres elements essencials de la societat que ens demanen una anàlisi ràpida, una explicació. 

Però ens equivocarem. Generalitzar mai és bo, però menys encara en aquest cas, en què el món musulmà té tantes diferències entre si, matisos i desviacions com qualsevol altra religió. Perquè ho coneixem i és proper a nosaltres, sabem perfectament que el cristianisme al llarg de la història ha comès errors però que també ha ajudat a construir i construeix. Per tant, aquella societat, aquells governs i aquells representants polítics que respiren i compten fins a deu abans d'analitzar què està passant i comencen a actuar i posar les bases del futur es diferencien d'aquells que van a allò fàcil exaltant les baixes passions que formen part de la naturalesa de qualsevol col·lectiu. Catalunya i els seus pobles i ciutats han demostrat que volen formar part dels que compten fins a deu i això és el que, per damunt de l'enorme diversitat del país, el fa diferent, l'agermana i li dona encara més força per encarar el nou estadi polític que s'atansa i la seua consecució lògica, que és, finalment, l'assoliment de la plena llibertat.

No hi ha dubte que reaccions civilment serenes i professionalment impecables per part de les institucions i cossos tenen una analogia simple amb un estudiant. Un estudiant que no falla a les classes, que estudia regularment, que presenta els treballs. Estadísticament, tot és possible però és gairebé segur que aquest estudiant aprovarà l'assignatura. El país i molta i molta gent fa anys que prepara aquest pas i no fallarà. Aquests desgraciats atemptats i la manera com s'estan afrontant han estat un primer examen.