A les Borges s'ha tirat enrere la idea inicial de dotar d'un carril bici una de les avingudes d'entrada al poble, tal volta la més ampla. Es tracta d'un vial amb una secció considerable que permet jugar amb tots els elements de mobilitat i qualitat urbana que es manegen en aquests casos: arbrat, trànsit rodat, vianants, ciclistes... Finalment, però, sembla ser que arran que alguns veïns no ho consideraven necessari s'ha suprimit la part del carril bici. Aquest tenia tot el sentit, perquè l'avinguda dóna accés precisament a la principal àrea esportiva de la ciutat, on es concentren la major part d'equipaments (camp de futbol, piscines, centre de tennis taula) i que també constitueix una àrea residencial de cases aparellades, etc. Es tracta d'un vial prou ample com perquè els diferents mitjans de mobilitat no entrin en conflicte.

És evident que els ajuntaments han de fer escolta activa i fer participar els veïns de les decisions, cal fer real i assumir, autènticament, la tan clamada "participació". Ara bé, aquesta s'ha d'operar mitjançant canals estructurats i amb tota la informació sobre la taula i els punts de vista tècnics que permetin orientar la millor decisió. Hi ha decisions prou importants com per no deixar-les a mercè d'una trobada informal.

Prohibir fumar als llocs públics o convertir un carrer rodat en peatonal són temes que ben segur seran rebuts, d'entrada, amb fredor pels ciutadans. Però des del punt de vista tècnic, de salut o urbanístic, està contrastat que són positius. Per això, en aquests casos, és l'Administració la que, sense defugir el debat, ha de defensar tècnicament i políticament aquestes qüestions. Són qüestions que la població potser no rebutja frontalment però encara veu lluny, no imprescindible, o simplement no l'interpel·len. Hi ha un paper motor de l'Administració que implica valentia, tot i que ja sabem que pot resultar més còmode fer el contrari. Però, agradi o no, aquest és un rol dels polítics, anar una mica per davant.