La nit de juliol era agradable a les piscines de la terra més oriental de les Garrigues... no cal dir noms. Al Xiringu -nou topònim per estudiar- sonava la música negra de The Chain Smokers Band i fins i tot els pocs natius que no parlen encara la llengua de Shakespeare es reconeixien en els sons que ens duien a Alabama i voltants. Posats a desaparèixer per un procés -suposadament- irreversible de despoblament, confirmat per algun algoritme maleït, no ho farem pas amb llàgrimes als ulls sinó escoltant música, ballant i bevent-nos el suc de la nostra terra.

I si la pesta negra no va acabar amb nosaltres, perquè ho havia de fer el segle XXI? I es parla de la Setmana Cultural a punt de començar, de la festa major d'agost i de la fira de setembre. I si el Titanic s'ha d'enfonsar, que continuï tocant l'orquestra i que, sisplau, algú faci el fotut sant favor d'enterrar el darrer. Visca naltres!!!