Amb ressaca del vi de la llibertat begut sense mesura aquest passat 1 d'octubre, escric a espentes, sense ordre. El vi s'ha de conquerir, només en beuen els que han lluitat, la resta potser l'ensumaran. Parlar ara de l'agressor brutal i estranger sense ànima seria malgastar espais. Un record per les persones atonyinades, ferides i humiliades. Crits als carrers i cassoles als balcons i finestres fent tremolar l'aire, invocant la nova república. Emoció, plors, pels que ja no hi són però que haurien desitjant tant de participar en aquestes jornades: el Joan de Vinaixa, l'Eva de Puigverd, el Quim de Maldà... La llista es faria gairebé infinita i hi afegirem tots aquells que tot i desitjant-ho en el fons del cor no es va atrevir ni a somiar-ho mai. Els temps s'acceleren, els rellotges van revolucionats, els altaveus criden a sometent: catalans a les urnes que ens les volen furtar! Llibertat!