Acabada la festa major del límit més oriental de les Garrigues administratives -ens despoblarem irreversiblement bevent, ballant i muntant fires Heroiques!- encarem un setembre que no fa pinta de ser d'aquells afables, plaents i fets a la humana mesura que tant m'agraden. Què hi farem... vénen temps de tempestes! Un altre 11 de Setembre de performance a la capital del futur estat (tot i la peresa: som-hi tots, que no hi manqui ningú, que és la darrera!) per posar les urnes d'una vegada -i esperem que per sempre- l'1 d'octubre.

Mentrestant, ens haurem d'empassar els vòmits amenaçadors del ballarí histèric, la ciutadana estrangera, el camallarg racista i d'altres de la colla dels amics de la metròpoli carregats d'autoodi. Tanmateix, lluny de tota amenaça, simplement constato el fet que després de l'1 ve el 2 o que encabat del diumenge arriba el dilluns. Bon setembre i a guanyar: SÍ!!!