L'estiu és bona època per arrodonir la biblioteca. Enguany han caigut al sarró les històries de Rocallaura i Belianes de Jacinto Bonales, la ja clàssica monografia de Vimbodí de Mn. Bergadà i el llibre sobre les cases de Tarrés de Josep M. Pasqual. Aquest darrer volum, amè i ple de fotografies i rigor, m'ha permès retrobar les arrels pairals dels meus avantpassats tarresans del XVIII. Com tothom, tinc endins un país petit, una certa zona de confort, que fiten a grosso modo les Borges, Bellpuig, Santa Coloma, Montblanc, Prades... Aquesta terra de despoblament irreversible que vam oblidar per unes hores a la festa del Celler Matallonga de Fulleda o a la Fira Medieval de Guimerà: miratges?

En aquest meu país l'estiu s'acaba en un parell de xàfecs de mig agost. Enguany, però, ha finit amb sang a la Rambla de Barcelona i vora la mar de Cambrils. Només hi ha un camí: contundència i independència.