Temps d'olives en conserva, de premsades en fred, d'oli verd, de repúbliques promeses, incipients... Què en sabem de la realitat? Vés a saber, potser d'aquí vint anys ens explicaran el que passa ara, una part de la història sota mil prismes personals. Resumint, ningú sap res i els que creuen que ho saben no paren de cagar-la, però ni per un instant deixen d'emetre teories que els segons s'encarreguen de desmentir. Què hi farem, hi ha gent que cull olives i n'hi ha que fa d'opinadors convulsius. Sí, a vegades l'encerten com de tant en tant ens passa a la resta dels mortals.

I en temps d'incerteses ens aferrarem al grup i a la nostra intuïció. I a salvar la pell i a lluitar pel que sempre hem lluitat fins a la victòria final, que volem propera tot i que encara no a l'abast. Farem el que convingui, a la nostra manera, perquè d'una puta vegada els nostres desitjos i la història conflueixin.