Ni la cosa ve d'avui, ni es quedarà aquí. Ja fa dies que moltes persones de la nostra comarca ens trobem. Ho fem, potser, davant de l'ajuntament, defensant unes urnes durant hores, o un dia al vespre llegint un manifest. Potser estem amb la nostra alcaldessa o alcalde, agraint-li el seu compromís i mostrant la nostra solidaritat. O potser, a peu de carretera, entre tractors, també durant hores. O, segurament, en hores intempestives, decidint en assemblees, esgarrapant un temps que passaríem amb la família, la parella o al sofà.

Ens trobem persones de tota mena. Hem compartit classe en algun institut de la comarca o fora d'aquesta. Més probablement, haurem compartit barra i cubalibre en més d'una festa major. O dinar en una trobada de puntaires.

Sigui com sigui, el que compta és que hi som, i no precisament pocs ni poques. Venim dels 11 de setembre, d'omplir autocars des de les Borges Blanques, Juneda o l'Albi o entre els pobles de les Garrigues històriques que uneix la C12. De les mobilitzacions pageses de finals dels 70. Dels Correllengua i de la flama del Canigó. O d'aquelles primeres consultes per la independència de l'any 2009. I cada cop que ens trobem les distàncies entre pobles es fan més petites i la comarca es vertebra.

Si d'una cosa estic segur és que som motor. Sense nosaltres, mai s'hauria arribat fins aquí. Per sort, estem lluny de ser un subjecte passiu, votants que contemplen una classe política allunyada i només voten cada 4 anys. Hem estat claus per definir què volem; ho hem impulsat, defensat i hem estat part activa en fer-ho possible.

Ara, però, potser ja no n'hi ha prou a ser motor. Potser ha arribat el moment de definir, no només el què volem, sinó com volem fer-ho. De continuar essent motor i, al mateix temps, passar a ser timó. No eximir els nostres representants polítics de les seves responsabilitats, però passar a decidir, en major o menor mesura, com volem fer efectiu tot això pel qual tant hem lluitat.