Quan vaig assabentar-me que d'aquí a uns dies sortirà una revista només d'esports i de la comarca, dir que em vaig quedar sorprès és quedar-se molt curt. Si molts ja diuen que el nostre Som ja és un miracle (no cal recordar quanta gent vivim a les Garrigues, lectors potencials, etc.), no sé pas com qualificaran l'aparició de la nova publicació.

Sigui com sigui, i com que la cosa encara està per aparèixer, aprofito per fer volar coloms i dir com me l'imagino. Sobretot, perquè estic massa acostumat a llegir poc més que crònica esportiva i premsa rosa de l'esport.

M'imagino una revista sense jerarquies, on la portada i els continguts destacats només siguin de futbol quan aquest realment destaqui. Si les curses de BTT, el tennis taula o les caminades generen més notícia, que així es reflecteixi.

M'agradaria que es parlés dels clubs, però també de les participacions individuals de garriguenques i garriguencs fora de la comarca. Donar a conèixer referents esportius propers (del nostre poble o del poble veí) apropa l'esport a la gent.

Caldria que es parlés d'esport en femení. Sempre he tingut la percepció que les dones garriguenques són referent, no sé si per una percepció subjectiva del meu entorn o perquè realment és així. Sigui com sigui, la crònica esportiva als grans mitjans és volgudament masclista. Fem que aquí no sigui així.

Donem presència a l'esport no competitiu. La competitivitat, els premis, les medalles... són incentiu però també barrera d'accés de moltes persones a l'esport. De les caminades populars a activitats esportives autoorganitzades per moltes entitats garriguenques, totes mereixen atenció.

Finalment, més enllà de la simple crònica i recull d'activitats, espais per reflexionar sobre l'esport i la comarca i mostrar punts de vista segur que poden generar sinergies interessants.

L'enhorabona als valents/es, perquè passar de secció de periòdic a revista no és poca cosa. Llarga vida al Som Esports.