Un ennuvolat migdia de novembre els vilatans de l'Espluga Calba veuen amb neguit com s'atansen una vintena de cavallers coberts amb uns circumspectes hàbits negres en els quals destaca una gran creu blanca de vuit puntes. Descavalquen tots a una mentre parlen entre ells una llengua semblant a la seva, fins i tot saben que el nom del poble és Spelunca (cova en llatí). Els acompanya un seguici format per homes, carruatges i atuells de serviment. Davant la porta del castell, un cavaller en actitud de genuflexió aixeca l'espasa com si fos una creu per iniciar un cant litúrgic que acompanyen tots els altres. Amb el temps, la gent de l'Espluga també entonaran el mateix himne, Ave Crux Alba (Salve Creu Blanca). El centenar d'espluguins d'aquella època medieval ho miren recelosos. La desconfiança era norma en bona mesura per causa d'un anterior propietari del castell, Pere Icart, que adquirí per 4.000 sous la concessió del rei Pere el Cerimoniós d'acollir a l'Espluga qualsevol persona que el monarca hagués desterrat, cosa que els feia suposar que els proscrits eren poc menys que dimonis, però evidentment aquests cavallers eren gent principal. Per cert, podeu veure el sepulcre de Pere el Cerimoniós al monestir de Poblet.
L'aparició dels misteriosos genets era la primera conseqüència visible de la venda del castell feta el 13 d'octubre de l'any del Senyor de 1405. Certament, aquest dia Antoni de Montsuar, la seva muller Constança i Vicenç de Montsuar, germà del senyor, feien vendició per 140.000 sous de les jurisdiccions de l'Espluga Calba al sobirà orde militar i hospitalari de Sant Joan de Jerusalem, de Rodes i de Malta.
A poc a poc el poble es tranquil·litza. Algú els assabenta que les viles sota l'autoritat de l'orde hospitalari, altrament dit Cavallers de Malta, viuen i prosperen en llocs de la seva titularitat anomenats comandes, com la d'Espluga de Francolí, Cervera, Lleida i Barcelona. La comanda de l'Espluga no seria pas de les petites, ja que incloïa el Palau d'Anglesola, Sidamon, Portell i Torrelavit, dret que es mantindria quatre segles fins a la desamortització dictada pel ministre Mendizábal.
Fixeu-vos que molts cops sorgeix una persona que, amb el pes de la seva força, promou ocasions i fets històrics. Ho vivim també el 2017, immersos en una època d'historicitat. El cas dels cavallers hospitalaris no fou una excepció, atès que atresora un relat preeminent. En el Butllari dels Papes (recull de butlles i documents pontificis) llegim textualment:
"Per a perpetua memòria, Benet XIII erigeix el Castell de Spelunca Calva, diòcesi de Tarragona, en Comanda de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem, donant-li en dot les rendes, el cens, castells i pobles que provinguin de la venda de la comanda de Sant Celoni depenent del Priorat de Catalunya."
Fou una gran prerrogativa. Recordem que el papa Benet XIII és més conegut com papa Luna (el seu nom era Pedro Martínez de Luna)... i per haver ostentat el títol de senyor de Reus, entre moltes més distincions. A ell li devem la dita mantenerse en sus trece ja que malgrat les pressions perquè renunciés al pontificat, es fortificà dins el castell de Peníscola sense abdicar.
Així doncs, en un moment ens hem adonat que a l'Espluga hi tenim una notable edificació on ressona la veu dels cavallers, l'aldarull de les armes, el pas de la guàrdia, les ferradures dels cavalls damunt la pedra i la potent ombra del papa Luna.
És una part transcendent de la història garriguenca que us convido a conèixer millor visitant l'Espluga i el seu castell.