En aquest excepcional jaciment neolític que hi ha a prop de Juneda, l'arqueologia agafa un nivell enciclopèdic. Perquè ens és gratificant estimar i transmetre la nostra història, retrocedirem 4.000 anys en el temps per conèixer uns avantpassats que conreaven aquesta terra, bevien l'aigua de la Femosa, patien les calors, els freds i la boira... en resum, vivien i morien aquí. Anirem a retrobar els primigenis garriguencs somiant per camins d'altres èpoques en un viatge que travessarà l'espai, el temps i la imaginació, per conviure uns dies amb els nostres conterranis... Einstein es mossegaria les ungles d'enveja.
Endavant, doncs. Comencem el periple fent un salt enrere de 800 anys.
Exultants veiem com construeixen el monestir de Poblet en terres conquerides als sarraïns. En contra del que molts pensen, el mot Poblet no significa poble petit, sinó que ve del llatí Populetum, és a dir, terra de xops. Es va decidir aixecar el monestir prop de Montblanc, vila establerta damunt un mont eixarreït (en català medieval blanc significa erm, improductiu... no pas nevat).
Entre el tràfec de carretes i els crits dels mestres d'obra, podrem veure el seu fundador, Ramon Berenguer IV, i un dels primers dotze monjos de Poblet, el cavaller Guillem IV de Cervera, senyor de Juneda, de Castelldans i, per tant, caramboles de la història, senyor de les terres de Minferri.
Des de Poblet us proposo un altre salt en el temps, ara de 1.400 anys més, per guaitar mig amagats entre els matolls de la serra de la Llena com el general cartaginès Anníbal travessa el nostre país de sud a nord sense atacar ni malmetre les ciutats del territori que avui és Catalunya. Comanda un gran exèrcit que condueix unes besties terrorífiques i desconegudes, els elefants. L'espectacle que veuríem seria formidable, aclaparador.
Deixem Anníbal en el seu intent de conquerir Roma per recular altres 500 anys. Descobrim dotzenes d'homes i dones enfeinats a enllestir la construcció d'una inexpugnable fortalesa que habitaran més de 400 anys. Són ilergets, un antic poble mercader. En l'estructura sorprenen les seves prominents defenses i la gestió de l'aigua. Avui coneixem aquesta misteriosa fortalesa pel nom dels Vilars d'Arbeca. Enmig de la pols que aixequen els dimoniets de vent distingim un paisatge de contorns familiars: la resseca fondalada de la cassola del dimoni, que 2.700 anys després regarà el canal d'Urgell. Més contigu, el turó on a finals del segle XII s'aixecarà el castell de Puiggròs, el castro de Podio Grosso.
Prosseguim l'odissea traslladant-nos altres 500 anys cap a un indret geogràfic llunyà i torbador. Som espectadors d'un fet religiós que amb els segles resultarà cabdal encara que per a molts no deixi de ser una simple tradició. Moisès descendeix del Sinaí amb els deu Manaments gravats en pedra. A baix un grup d'hebreus es lliuren a la idolatria adorant Apis, el vedell d'or, el deu egipci. Per al patriarca Moisès el moment és dolorós i colpidor: aquell poble que ha salvat de l'esclavatge no respecta el Déu d'Israel ni oblida les esplendoroses divinitats d'Egipte. Els manaments del Sinaí generaran una època decisiva en la nostra civilització.
Per arribar al remot destí dels primers garriguencs encara ens cal retrocedir 800 anys més, travessant el tèrbol període en què la humanitat descobreix el ferro.
Finalment, l'estrany viatge de 4.000 anys ha culminat: ja som al poblat de Minferri i respirem el seu aire prim i net. Davant nostre una dona agrupa sarpats de blat per destriar la mala llavor de raigràs. L'home, d'estatura sorprenentment alta, introdueix el gra dins una sitja que segella amb palla i fang, aconseguint un ambient pobre en oxigen que evitarà que el cereal es deteriori. El moment és fascinant: el color del cel, la gent, els ramats, el vol de les àguiles, el paisatge...
Amics, per avui ho deixem aquí, fins a la propera trobada. Ja veieu que el temps passa molt ràpid...