Difícil de acometer por su elevado coste". Així defineix el govern espanyol l'opció d'alliberar el peatge de l'autopista AP-2 entre Lleida i Montblanc i així dona, segons el seu parer, el tema per tancat. Sense aportar dades, sense cap detall, sense res. "Elevado coste" i santes pasqües. Quasi un any des que un grup parlamentari del Congrés va preguntar pel tema i el Ministeri només sap respondre això.

La resposta ha passat desapercebuda entre les autoritats polítiques de les comarques afectades o, si més no, no hi han reaccionat públicament. Unes autoritats que, en general, han dimitit de la defensa d'aquesta opció, que amb tanta fermesa exigien un temps enrere.

El govern espanyol atribueix aquest "coste elevado" al fet d'haver de compensar l'empresa concessionària pels ingressos que deixaria de percebre abans de la fi del contracte.  A Madrid no gosen posar-ho en números, això, però aquests costos ja es van calcular, al seu dia, en un estudi fet a la comarca. Es va fer tenint en compte els ingressos de cobrament del peatge, el cost de construcció de la infraestructura, la intensitat de trànsit que hi circula i el nombre d'anys de la concessió. L'estudi afegia, a més, un hipotètic creixement d'un 1% anual. Tot plegat, representa, segons l'estudi, uns 18 milions cada any. Cal tenir en compte, però, que són marges bruts, de manera que l'alliberament del peatge suposa, també, una reducció de despeses per al concessionari en concepte de manteniment. L'any 2010, Acesa es va gastar 3,9 milions entre Lleida i Montblanc amb aquesta finalitat. Agafant aquesta xifra com a mitjana anual, el cost resultant de rescatar el peatge a 1 de gener de 2018 hauria estat de 56 milions d'euros, xifra que podria variar en funció d'altres factors com l'explotació d'àrees de servei, però que en aquest tram ja no estan obertes amb tots els serveis.

Aquests són els números, mentre Foment no n'aporti altres, que el govern espanyol considera inassumibles. El mateix govern que es gastarà 2.000 milions per rescatar autopistes fallides.