Les obres d'arranjament d'una façana a la part vella de les Borges Blanques han suposat la suplantació dels materials per una composició nova que no respecta el marc arquitectònic on es troba l'edifici, justament en un dels carrers més antics i emblemàtics de la població. Entre aquests materials, cal destacar principalment la desaparició de la llinda amb l'escut de la casa que constituïa la referència cronològica més remota de les Borges, amb força diferència temporal respecte de la segona més antiga referenciada. Una autèntica llàstima des del punt de vista patrimonial.

Malauradament, les necessàries obres de manteniment i rehabilitació dels casalicis situats a les trames antigues dels nostres pobles a vegades malmeten aquests elements que formen part de la història. En alguns casos, aquestes llindes són reposades a la façana, a vegades maldestrament escapçades i, en el millor dels casos, amb tota la peça sencera. Sigui com sigui, la reposició en una composició moderna resulta totalment descontextualitzada i perd una gran part del seu valor.

En ple segle XXI, hi ha multitud de tècniques i solucions constructives a bastament assajades i aplicades des de fa anys. Això es pot veure començant pel mateix municipi i en una colla de pobles veïns, i ja no diguem en altres comarques. En aquest sentit, cal dir que sortosament Catalunya s'ha pres força seriosament la manera de compaginar les necessitats constructives actuals (ampliació d'obertures, aixecaments, etc.) amb el manteniment dels elements valuosos que donen caràcter a les ciutats i pobles. Això encara té més sentit allà on els testimonis escassegen, com ara a les Borges, població que va patir especialment la destrucció dels bombardejos de la Guerra Civil.