Esperpèntic. El judici als presos polítics és propi de les èpoques més fosques de la nostra història. El judici als presos polítics és venjança. Ens jutgen. Jutgen la nació. Jutgen la comarca. I em temo que més val fer-nos la idea que la sentència ens doldrà, molt. Llavors, quan arribi, potser només ens quedaran dues portes per obrir: la de la resignació, que comportarà una hipoteca sense precedents per a les generacions més joves, o la de la revolta, la del gest desmesurat que ens condemni a perdre avui per guanyar el demà. El diàleg i, encara menys, l'entesa amb Espanya no són possibles. Quan el poeta ens convidava a repensar amb claredat aquesta quietud on tot és vell i trist i necessari vaticinava el capítol d'una història que fa voltes com una sínia. Ara el catúfol crucial és dalt de tot a punt de tornar a bolcar; tant de bo vingui ple de coratge.
Gabriel Pena