El 29 d'octubre, a Sarroca, va començar el porta a porta. Es tractava -i es tracta- de separar els residus que generem, entaforar-los en galledes diferenciades i treure'ls al carrer perquè els passin a recollir: dilluns, dimecres i dissabte, brossa orgànica; dimarts, paper i cartró; dijous, envasos de plàstic; i divendres -un sí, un no- vidre i resta.

El dia abans de començar, la Carmeta de l'Andrea em va preguntar si ho faríem bé, això de reciclar. "Més bé tu que jo", li vaig dir. Els contenidors, que retirarien l'endemà, vessaven de tots els ancòrios que hom pugui imaginar.

Tret del primer divendres, en què ens van posar una enganxina roja als que havíem tret el vidre -tocava la setmana següent!-, no hi ha hagut pràcticament cap problema. La gent és complidora i ordenada. Més del que pensem.

Des del porta a porta, espanta la brossa que genera una família de quatre persones. I preocupa especialment el plàstic, que tants productes envolta i embossa. Abans, tot feia cap al mateix sac, a l'engròs, i quan era ple, al contenidor. Ara, hi ha setmanes que es fa tant plàstic, que fóra millor que passessin a recollir-lo dos dies, no un dia.

O potser seria hora que ens ho comencéssim a mirar, això de comprar productes recoberts de plàstic. No només per respecte al medi, sinó per mandra: si no en comprem, no en cal reciclar. Una feina menys.