Tot i que els més puritans ho amaguen i pocs ho reconeixen en públic o privat, per aquí hi passem totes i tots. El paper de vàter és un producte que, encara que només el faci servir una tercera part de la humanitat, té un gran impacte sobre el medi ambient (els que no l'usen és per manca d'accés, conviccions religioses o falta de diners). Vagis on vagis, la presentació és la mateixa, en forma de bobina des que el 1879 els tres germans americans Scott canvien els fulls quadrats i popularitzen la forma cilíndrica. Anys més tard una altra empresa americana aplica un forat al mig per facilitar l'ús. Amb tot, a Malàisia encara els venen en capses de fulls quadrats i una temporada que vaig treballar a Moldàvia només en trobava de rodons sense forat. Alguns estudis asseveren que, segons la personalitat, uns posen el paper penjant prop de la paret i els altres pel costat exterior, o que és més intel·ligent qui estira el paper per sota que no pas qui el desenrotlla per dalt. Deduccions que seran vàlides a tot arreu, excepte a Moldàvia.

Cada persona gasta uns 100 rotlles de paper a l'any, comptant que també s'usen per netejar, mocar-se o embolicar. Per fabricar el paper que una persona gasta en tota la seva vida s'empraran 400 arbres, una ingent energia per desbrossar-los, milions de litres d'aigua, productes químics per extreure la fibra i blanquejadors, transport i empaquetatge. En resum, malbaratament de recursos i molta contaminació. L'ús del paper de vàter és un tema que supera la intimitat per entrar en la dimensió pública del medi ambient. Per exemple, s'està assajant una màquina que si li dones un foli reciclat et torna dos paperets per refregar-te. Als que estem preocupats pel poc respecte amb l'entorn o l'impacte de la petjada ecològica i volem un tipus de vida més neutre amb la terra, qui ens havia de dir que una (petita) part d'aquest canvi inclouria el cul.