Hem començat un altre curs escolar i el pressupost familiar torna a estar encarrilat. Els llibres és la part que, sempre es diu, és la més carregosa. Cada any hem de comprar llibres nous però, tan cars, no podem continuar així, exclama la majoria. S'ha d'estalviar un dispendi tan horrorós! I així ens hem empescat la compra per plataformes d'internet de llibres de segona mà -a meitat de preu com a molt-, o la compra directa a alumnes que han acabat el curs superior. Els centres educatius i molts ajuntaments també s'han afegit a la festa fent publicitat d'empreses de compravenda de llibres i subvencionant el cost dels llibres de text i de lectura. S'excusen en el fet que és un tema social, que són sensibles al sentiment popular i que l'accés a la cultura ha de ser igualitari per a tothom (asseveració, per altra part, correctíssima).

Fa uns dies era en una petita trobada a la sortida d'un centre escolar, on tothom estava content per haver estalviat uns 150 € en la compra de llibres dels seus fills/filles. El resum: total, pel que serveixen els llibres, que ens els regalin! Un, que s'esplaiava de l'estalvi, després va començar a desglossar el menú que els van servir en un restaurant de tres estrelles (250 € per cap, més el desplaçament); un altre, que gràcies a l'alegria dels serveis socials té menjador, despeses i llibres gratis, trucava amb un telèfon de 700 €, i un tercer ensenyava el seu totterreny nou d'uns 45.000 €.

Els centres educatius es queixen que els progenitors no s'impliquen en la motivació educativa dels fills/es i molts sectors s'escandalitzen del poc que es llegeix i del desinterès en la cultura. Però com que la percepció és que el que et donen gratis o a baix preu no té valor, els mateixos centres i administracions que fomenten el mercadeig a la baixa de llibres s'haurien de preguntar quina és la seva part de culpa en el menyspreu vers la cultura.