Pel que vaig poder copsar en l'editorial del passat número del Som, amb relació a la commemoració de la publicació dels seus primers 500 números després de sobreviure i perviure durant 19 anys de treball buscant la consolidació i l'excel·lència del projecte i d'informar sobre el territori que per sort o desgràcia ens ha tocat viure (a tots aquells que no hi hem renunciat), que no s'hi arriba ni per casualitat ni per voluntarisme. Seguint amb l'argumentari del consell de direcció, han estat la consciència de comarca i l'autoestima vers ella les dues peces bàsiques, els dos puntals que han encoratjat i segueixen encoratjant tota la comunitat que ha format i forma part del Som, des de la direcció, redacció, coordinació, administració, disseny, fotografia, correcció, comercialització i col·laboració, sense oblidar la important i bàsica empenta de la subscripció i la implicació publicitària.

Evidentment hi ha altres factors com el treball diari, la dedicació seriosa, la implicació personal, però sobretot hi ha un altre aspecte que potser s'esmenta amb la veu tènue, suau i sense estridències, però que amb els pas dels anys li ha donat el punt de qualitat, de superació, d'ambició i de valor afegit, com ha estat la professionalització global que ha patit aquella idea incipient iniciada ara fa gairebé dues dècades.

La consolidació d'allò que es vol dir i fer és el que marca el dia a dia de la seriositat, de la rigorositat, de la exactesa, de la recerca constant de la perfecció i crec que el Som s'ha posicionat de forma clara i positiva vers aquesta direcció. Fruit d'això han arribat els reconeixements, merescuts i necessaris, des del 2008 fins a l'actualitat.

El més important de tot plegat, des del meu punt de vista, és el pòsit que comença a deixar, el sediment, el vincle amb la comarca. Potser encara no en som prou conscients, però d'aquí 20 anys més, molt probablement, alguna de les cròniques, reportatges, entrevistes o articles d'opinió seran referència o punt de partida per explicar part de la història de la nostra comarca, per analitzar-ne el patrimoni, per veure'n l'evolució, per observar estudiar el canvi generacional, per comprovar la consolidació dels equipaments i l'avenç d'aquests o per verificar l'aprofitament de les infraestructures del territori i de les noves oportunitats que puguin generar (el cas més clar, segurament, és el de l'embassament de l'Albagés i el canal Segarra-Garrigues i d'un dels possibles companys de viatge més poderosos, l'oleoturisme, per exemple).

Bé, de ben segur que aquests 500 números han generat 500 històries diferents a l'hora de conformar-los, d'organitzar-los, de formatar-los, de distribuir-los amb sentit per a tots aquells que hi han participat... quants motius de satisfacció i d'alegria! De lo altre, ara no cal parlar-ne.

Per molts números més!! Ah, prometo, si encara hi soc, assistir a algun sopar d'aquests que organitzeu abans d'arribar a l'edició número 1.000.