Hi ha dades que, massa sovint, passen desapercebudes als grans mitjans. Només quan els afectats s'organitzen, es fan sentir i remen en una mateixa direcció obtenen resultats o se'n parla. És el que ha passat amb la plataforma España vaciada, que fa unes setmanes es va manifestar a Madrid. Diverses províncies espanyoles de l'interior van intentar situar els problemes derivats del despoblament al centre del debat polític a les portes de les eleccions generals.

A les Garrigues vivim una situació similar. Les darreres dades de l'Idescat ens demostren que les Garrigues han perdut un 7,8% de la població en deu anys. A pobles com ara Cervià, Vinaixa, la Pobla de Cérvoles, l'Albagés o el Vilosell la xifra s'enfila gairebé al 20%. Una brutalitat. La comarca envelleix i la crisi, traduïda en falta d'oportunitats, ha fet que molts joves marxin dels pobles.

Podem -com fan les províncies espanyoles mirant cap a Madrid- demanar comptes a Barcelona, a la Generalitat, per queixar-nos del fet que no fa prou. I tindrem raó. Però ara que venen les eleccions municipals hem de mirar també als nostres alcaldes. Què han fet (o diuen que faran els que opten a ser-ho) perquè el jovent es quedi a viure al poble i per facilitar que torni el que ha marxat? Lluiten per un urbanisme que no dificulti l'accés a l'habitatge i permeti, per exemple, reformar cases que s'han anat tancant? Incentiven la indústria i l'economia local de forma imaginativa? A risc de generalitzar, i ateses les xifres, diria que no massa.

Als pobles hi viu gent gran i la prioritat dels ajuntaments és fer polítiques assistencials -no sempre eficaces- per a ells, ja sigui amb centres de serveis infrautilitzats (el cas de l'Albi és paradigmàtic) o festes que acaben amb la panxa plena perquè es considera que és el que més agraeixen els padrins. Potser caldria començar a pensar en el jovent malgrat que la bossa de vot sigui menor. Si no, al final no quedarà ningú per muntar la festa de la vellesa i aixecar la persiana.