A les Garrigues vam dir que estàvem preparats. I ho hem demostrat votació rere votació concedint un ampli marge de confiança a les formacions independentistes i amb una mobilització permanent per fer la República. Ara, però, el context ha canviat i s'ha passat a una estratègia molt més defensiva i en clau antirepressiva. Toca organitzar-se per denunciar abusos, fer sopars grocs com el de fa uns dies a les Borges -amb un èxit de participació envejable, per cert- i prendre consciència de l'amenaça a llibertats que, fins ara, ens crèiem que eren intocables.

I què ha fallat perquè hàgim passat d'estar a les portes d'una República a esperar un acord per recuperar l'autonomia, defensar drets bàsics i lluitar contra la repressió? A l'octubre vam intentar convertir-nos en una República, però les circumstàncies no ho van permetre. De tot plegat els nostres polítics n'han de fer una lectura desapassionada i treure les conclusions necessàries per seguir avançant i per seguir ampliant la base no a partir de rebaixar les posicions sinó de buscar la confrontació democràtica.

Al meu entendre la tardor catalana ens demostra que, per poder fer efectiva la República, cal almenys una de les tres premisses polítiques següents. La primera és tenir una majoria més àmplia. El 47% dels vots en unes eleccions i la celebració d'un referèndum on, per més heroiques que siguin les condicions en les quals es va dur a terme, no se supera el 50% de la participació del cens no és suficient en un context tan hostil. No dona prou legitimitat internacional ni desactiva l'esmena a la totalitat que, a Catalunya, fan els contraris a la independència quan bloquegen el procés. La segona premissa és, atès que es tenen majories escasses i discutides, comptar amb el suport de l'altra part al procés: el famós referèndum pactat que res ens indica que hagi d'arribar. La darrera és que alguna potència estrangera tingui interès en la independència de Catalunya, que hi vegi alguna cosa a guanyar. I tampoc és el cas. Així les coses, més val assumir que al procés encara li falta una bullida més.