El Tribunal Superior de Justícia acaba de prohibir que a qualsevol edifici o espai públic hi hagi estelades. La sentència es val dels arguments de la Junta Electoral per prohibir-ne la presència en campanya, quan les administracions han d'observar encara més el principi de neutralitat. És també la constatació de fins a quin punt ens trobem en un estat d'excepció i els drets col·lectius, en aquest cas a expressar posicionaments polítics, s'estrenyen i la interpretació de la llei és més restrictiva. Ha passat amb els mitjans, amb els artistes, i ara amb la simbologia mentre els ultres campen sense que els Mossos s'hi posin forts. Des que el Govern de Puigdemont va cometre l'error de proclamar la República i no implementar-la, l'ofensiva de l'Estat, especialment del Poder Judicial, no s'ha aturat per més que Pedro Sánchez hi posi un somriure quan li regalen ratafia.

I una de les dèries de l'unionisme és l'espai públic, on es configuren estats d'opinió. Els molesten les estelades, sí. Però també les creus, els llaços o els homenatges als presos... Ben aviat els sentirem criticar "l'ús i abús" de les concentracions al carrer perquè, ens diran, divideixen. En el cas de les estelades, l'argument és la suposada neutralitat. No cal enumerar tots els casos en què, des dels noms dels carrers fins a façanes d'ajuntaments, l'espai públic no és asèptic també allà on no governa l'independentisme. Ser neutral és no ofendre els altres i fomentar el pluralisme, però no guardar al calaix el teu posicionament, més quan és el majoritari. Si un ajuntament col·loca a una plaça o una façana un símbol que no atempta contra els drets humans, sigui el que sigui, és perquè darrere té majories que ho avalen. I no és un abús de poder: se'n diu joc de majories i minories i coherència amb el mandat de les urnes. El que sorprèn és que, tal com han anat les coses els últims mesos, a les Garrigues hi hagi pobles, com és el cas del de l'Albi, que tingui la façana de l'ajuntament nua, aliena al moment del país. Com si fóssim a Albacete.