Estic com un pebre amb la Colau i tot el que representa. I de pas, trist per la gent que s'ha deixat convèncer. Per a les comarques, Barcelona és un aeroport. I les comarques, per a Barcelona, la consigna d'objectes perduts. La capital ha abandonat la qualitat de pal de paller (si és que l'ha arribat a tenir mai). Navega sense rumb a la conquesta d'un suposat cosmopolitisme, tot oblidant que només es pot ser cosmopolita si abans s'és d'un lloc. I Barcelona ja no és un lloc, és un model on la identitat tendeix a contraure's. Un model oposat a l'expansió dels pobles i barris petits que hem enfilat un camí desacomplexat, cada vegada més clar, cada vegada més decidit; que es prepari la Colau i companyia si a les mares i pares de l'escola Joan XXIII de les Borges se'ls enxauta una crida a sometent. Trà, trà.