No, no tot s'hi val amb l'excusa de crear llocs de treball o de generar riquesa a la comarca. Perquè hi ha moltes maneres de fer-ho i no totes són desitjables.

Crec que si obrim la mirada, ràpid ens adonarem que allò de "créixer per créixer" ha generat molts desastres a les ciutats, a les costes, a les muntanyes i a les planes. I que davant de tots aquests desastres, on més i on menys, els territoris s'han anat autoregulant i autolimitant el tipus d'activitat per desenvolupar-hi amb un únic objectiu: millorar (o mantenir) el benestar de les persones que hi viuen.

A cap d'aquests indrets l'activitat econòmica ha disminuït. Ans al contrari, si de cas, ha millorat qualitativament. Per això, no hem de tenir por d'oposar-nos a aquells projectes que generen impacte negatiu al territori. Perquè frenar-los no és perdre cap oportunitat de desenvolupament de la comarca sinó que, possiblement, facilitarà que neixin o que creixin altres projectes molt més respectuosos amb les persones i amb el medi natural.

Aquí a les Garrigues cada dos anys, aproximadament, apareixen -o reapareixen- projectes d'abocadors o de crema de residus. Però, evidentment, no els passa allà a l'Empordà, al Penedès o a Collserola.

En la meva humil opinió, crec que aquí ens falten tres coses: ens falta consens social (una carta del paisatge, per exemple); legislació que limiti el tipus d'activitat i els usos del sòl; però, sobretot i principalment, molt amor propi.