Llegir sobre la creació de les ciutats contemporànies m'ha ajudat a entendre què són avui els pobles. Intentaré sintetitzar-ne la lectura que en faig.

El capitalisme ha creat la ciutat contemporània com una acumulació de capital, treball i tecnologia. Unes ciutats que han crescut amb la industrialització que va portar una posterior urbanització.

La industrialització de les ciutats va necessitar més força de treball de la que tenia i va generar l'èxode de moltes persones del món rural a la ciutat, a les fàbriques. Els mecanismes per provocar aquestes migracions van anar des de l'expropiació de les terres a la idea que el progrés passava per la fàbrica i per la ciutat. Idees que encara queden en molts de nosaltres.

Tant les fàbriques com la creixent urbanització de les zones metropolitanes van necessitar, a més, que les zones rurals ens convertíssim en els graners i els abocadors de les ciutats.

Lluny de revertir aquesta dinàmica extractivista, el monocultiu turístic de les ciutats ha incrementat la necessitat d'apartar del seu paisatge urbà la producció d'alimentació, d'energia i la gestió dels seus residus.

I és que el capitalisme sempre ha tingut clar que el món rural som generadors de recursos humans, alimentaris, energètics o territoris on expulsar els residus. I així ho continuarà fent mentre continuem venent el nostre territori al servei del capital.