El despoblament de les Garrigues ens preocupa, a molts, bastant. I ho contrasto aquí i allà on apareix com un dels principals problemes en la diagnosi de qualsevol pla de treball vinculat a la comarca.

Però malgrat la preocupació, hem normalitzat que les cases del centre històric vagin quedant tancades; que persones pròximes vagin marxant a treballar lluny; que les noves quintes siguin més reduïdes; i que cada setmana el campanar toqui a morts. I davant d'un fet normalitzat, és difícil engegar un pla de xoc que ens mobilitzi.

Des de cada un dels nostres àmbits d'incidència, estic convençuda que som moltes les que posem el nostre granet d'arena per intentar frenar (no m'atreveixo a dir revertir) aquesta tendència. Però bé, el que hem estat fent fins ara està clar que no ens funciona.

Si volem revertir la dinàmica de despoblament, caldrà que anem a l'arrel del problema. La gent, a més de poder viure a la comarca, ha de voler viure-hi! És necessari generar llocs de treball, construir o habilitar parc d'habitatge i tenir una extensa programació cultural, però no és suficient.

Cal sacsejar l'escala de valors que conviuen en cadascun de nosaltres; cal qüestionar l'estil de vida que aspirem tenir i la vida d'èxit que hem creat en el nostre imaginari.

La tendència es revertirà quan quedar-se al poble, treballar la terra i tenir una vida senzilla siguin exemples i models d'èxit per la societat.