La campanya electoral està extremadament regulada: quins espais es poden utilitzar, què es pot dir, quant temps pot ocupar un o altre... Per això la campanya que passa abans de la campanya electoral és d'allò més rica per fer-ne broma!

Pot haver-hi algun poble petit que tingui por que es creï una llista fantasma que pugui guanyar, s'acabi organitzant un grup de gent del poble per fer una llista i els fantasmes se'ls colin dins la llista. També hi ha fantasmes que es transformen saltant de grup i canviant de nom el compte de tuiter d'un partit a un altre.

Hi ha grups polítics que han estirat d'amics propers i familiars per completar tots els números de la llista. Que en aquest cas, fitxar a tots els actes del poble és més fàcil ja que un o altre de casa sempre pot.

També m'he trobat la gent cansada de "fer dinàmiques i debats" per fer el programa electoral o per consensuar el projecte del seu grup; perquè "podem anar al gra? Que ja sabem què hem de fer".

Contraposats aquests últims amb aquells altres que fa temps que prediquen que l'important és el projecte. Per això, el primer acte de precampanya consisteix a presentar el candidat i el segon a posar cara a tots els membres de la llista.

Entre improvisacions, apareixen nous grups dient que són gent tan compromesa que prefereixen no presentar-se.

Posem-hi una mica d'humor a tot plegat que ens ajudi a fer la campanya electoral més amena.