Segons el meu currículum, ja fa més de 16 anys que escric per aquest beneït periòdic. Estem parlant de gairebé un centenar de Cullerades, algunes força inspirades, altres on m'he quedat ben descansat, no poques escrites a corre-cuita per sortir del pas... Però el moment on personalment crec que vaig tenir un afer amb les muses i vaig fregar el cel amb la punta dels dits va ser quan vaig escriure un elogi a la boira i a les seves possibilitats comercials, que anaven (parlo de memòria) des de visites turístiques per no veure les meravelles de la comarca fins a la creació d'un parc temàtic. Per desgràcia, la resta del món no sembla compartir el meu criteri, perquè en tots aquests anys, tot i haver passat una crisi que ha esmolat l'enginy d'emprenedors i espavilats en general, ningú m'ha fet cas. Bé, menteixo: ara fa un any que a Bellpuig, sens dubte inspirats pel record del meu memorable escrit, es van treure de la màniga uns caramels amb gust de boira, però després d'un exhaustiu exercici d'observació directa (no he vist que els venguin enlloc), diria que l'invent no va acabar de reeixir. Jo us ho dic perquè som a les portes d'una nova Fira de l'Oli a Borges, i quin millor aparador que aquest, amb les seves xifres d'assistents i impacte econòmic perpètuament a l'alça contra vent, marea i... boira, per exposar-hi la idea que us tregui de la misèria: pot ser quelcom simple, com una màquina per crear boira artesana dins de casa, ideal per quan t'enfades amb la parella. Però també podeu pensar en gran i fundar una empresa que simuli desaparicions enmig de la boira, que tindrà molta sortida quan algun dia surtin a la llum els draps bruts de Tracjusa, i més d'un tècnic de medi ambient / polític / empresari tingui la necessitat imperiosa de fer-se fonedís. La boira és patrimoni de tots els garriguencs: acabar amb aquesta injustícia comunista i convertir-vos en els seus únics explotadors és a les vostres mans!