El món se'ns ha complicat molt, fins al punt que una de les prioritats de polítics i empresaris parapetats rere grans grups de comunicació és vendre'ns el seu relat del que hi passa. Les paraules s'han convertit en autèntiques armes utilitzades per anul·lar-se les unes a les altres, i aconseguir que la manera d'anomenar les coses impliqui també una determinada manera d'entendre-les. Paraules com il·legal, que pot servir per criminalitzar uns quants milions de persones ja la posis al costat d'immigrant (en aquest sentit, el Col·legi de Periodistes de Catalunya ens recomana no parlar mai d'immigrants il·legals, senzillament perquè per definició cap persona és il·legal) o de referèndum. Quants cops cal parlar de referèndum il·legal perquè el concepte arreli entre la població? Doncs no ho sé, però als veïns els ha funcionat la mar de bé. És clar que si algú s'ha pres aquesta guerra ben seriosament és Ciutadans, que ja des del propi nom apuntava maneres. Mentre intentaven imposar conceptes com comandos per parlar dels CDR al Parlament (on el president Torrent, ben conscient també d'aquesta batalla oral, els va impedir utilitzar-lo), Albert Rivera reclamava la prohibició en campanya d'una llista d'expressions als mitjans de comunicació públics (perquè els privats, per cert, poden fer el que els roti): la Junta Electoral va accedir a vetar-ne algunes com presos polítics o exiliats, però en un inesperat bri de sensatesa, no es va atrevir a fer-li cas amb, atenció, repressió policial. Com que la cosa va de paraules, us posaré deures i deixaré que vosaltres mateixos busqueu l'adequada per qualificar algú interessat que no es parli de repressió policial amb la que està caient aquests dies. Això i que, quan un relat no us sembli creïble, encara que sigui complaent, en busqueu d'altres: segurament, en algun punt enmig de la varietat, hi trobareu quelcom semblant a la veritat.