El fenomen del qual hem parlat moltes vegades del despoblament rural sembla que finalment genera també, i això és positiu, la preocupació dels responsables públics, que sovint se'n fan ressò en els actes o visites a les zones afectades per aquest problema. Avui ningú pot ignorar-lo, ja que les seves manifestacions són tan evidents que fins hi tot sorgeixen moviments polítics i socials que condicionen la formació de governs a diferents àmbits i nivells territorials.

L'accelerada urbanització de la població mundial, amb els problemes polítics, socials i ambientals que comporta, ha obligat l'ONU a posar en marxa una agència específica per assessorar i ajudar a mitigar els impactes negatius que genera, sobretot a l'Àfrica i Àsia, on el creixement demogràfic és tan alt que les ciutats es veuen incapaces d'assumir-lo ja que, a més, reben allaus de migracions internes des de les seves zones rurals.

A la Unió Europea el fenomen té una doble dimensió: les migracions del camp a la ciutat , les migracions socials i econòmiques a altres països, però també l'afecta greument la crisi demogràfica i l'envelliment. Durant els darrers anys, 10 estats de la UE han reduït la seva població, alguns de manera alarmant com Letònia o Bulgària i també Romania, Lituània o Croàcia. Hongria i Polònia estan estancades i França, Alemanya, Itàlia i Espanya mantenen un petit creixement mercès a la rebuda de persones immigrants. Val a dir que França i Alemanya, tenen una certa recuperació de la natalitat mercès a polítiques actives en aquestes direcció; amb tot, però, avui, cap país de la Unió Europea té una taxa de naixements que li permeti reemplaçar les defuncions.

A Espanya el creixement de les àrees urbanes de Madrid, Barcelona, València, Sevilla o Saragossa i, en menor mesura, Bilbao, Vigo o Màlaga ha desertitzat grans territoris de l'interior, no solament rurals, sinó que moltes de les seves ciutats petites i mitjanes avui perden població per l'envelliment dels seus habitants, per la manca de relleu generacional i les escasses oportunitats laborals per als joves amb nivell de formació alta.

A Catalunya el problema és similar, però amb algunes característiques pròpies. L'atracció de l'àrea de Barcelona, de la costa en general i de l'eix de l'antiga N-II no poden amagar el col·lapse, estancament i regressió demogràfica de la resta del territori, amb la particularitat que la concentració de serveis administratius, sanitaris, escolars, de seguretat, culturals, lúdics, etc. ha comportat un cert reforçament de les capitats de comarca que, en general, mantenen la població però, al mateix temps, ha tingut un impacte negatiu sobre totes les altres poblacions petites, excepte les considerades àrea d'expansió d'aquestes capitals. Aquest fet amaga la realitat d'algunes comarques que potser no han perdut població global, però sí que ho han fet la majoria dels seus municipis i encara ha crescut més el seu índex d'envelliment.

Davant aquesta realitat cal una intervenció urgent que es materialitzi en polítiques concretes destinades al manteniment i millora dels serveis bàsics, el foment de les activitats econòmiques que generin ocupació, una fiscalitat que estimuli el fet de viure al món rural, una discriminació positiva en l'atorgament de beques, d'ajudes a la dependència, als transports, etc.

Llàstima que ara que s'han presentat els pressupostos de la Generalitat, després de tres anys sense fer-ho, aquestes polítiques no es vegin. Un exemple el tenim en les partides destinades a l'agricultura i les zones rurals que no arriben encara, per al 2020, als recursos que s'hi van destinar l'any 2010 i que les inversions en infraestructures a les comarques de Lleida i les de l'Ebre són les més baixes de tot Catalunya, considerant el nombre d'habitants, extensió i nivell de renda.

A tots ens cal exigir als nostres representants que destinin els recursos necessaris per iniciar un procés de reversió d'aquesta situació. Sabem que és difícil i que costarà temps, però cal començar ara, abans que sigui massa tard.