La pandèmia del coronavirus a sacsejat el sistema actual tant moralment com a la pràctica. Tothom mira expectant els telenotícies dels quals la pandèmia se n'ha fet senyora, però si bé el seu nom apareix reiteradament no hi ha cap certesa, només noves dades que no sabem com analitzar ni quina conclusió extreure'n. Pels milers d'estudiants quan es va anunciar la suspensió de classes, la notícia va ser rebuda amb una silenciosa alegria, uns quinze dies amb un xic de relax, va ser el pensament de molts. Ara bé, els dies passen i dins les cases el temps s'allarguissa, i els estudiants que es preparen per la selectivitat comencen a pensar com els afectarà a l'entrada a la universitat. Tot i que, sens dubte, és un problema menor en l'escala de prioritats, els correus encomanant feina mantenen ocupats i preocupats els estudiants durant les tedioses hores a casa. El sistema educatiu s'ha hagut d'amotllar a les circumstàncies, i els professors s'han endinsat al món de les noves tecnologies on els papers a voltes s'han invertit, i han estat els mateixos alumnes que han ajudat a engegar un sistema de classes online. Perquè tot i l'estrès que la feina pot provocar, els estudiants s'examinaran al juliol, i aquest mateix examen els esperona per no avorrir-se tant.