Durant una bona part de la meva educació, he sentit els professors expressar-se amb comentaris que insinuen que els alumnes d'avui estan menys preparats que els de generacions anteriors. Estic convençuda que els mateixos mestres també van viure aquesta dinàmica, i si fem un pas més enrere, és probable que els docents d'altres èpoques també afirmaven que els seus alumnes eren la pitjor promoció. Flota un convenciment que l'educació i el nivell social s'estan esmicolant des de fa segles. Si fos així, hauríem de ser tots analfabets. Fins i tot Plató es lamentava del nivell i la insolència dels seus alumnes.

La universitat, en nombroses ocasions, tendeix a assenyalar els professors de batxillerat, aquests de l'ESO, i així successivament fins a l'esglaó més elemental. Cal analitzar aquesta afirmació des de l'altra banda del pupitre i considerar que l'arrel d'aquesta suposada davallada de nivell prové dels mestres. Any rere any, acumulen més experiència i rodatge, però alhora els separa un passet més del record dels seus propis coneixements en aquella mateixa edat.

Malgrat els nombrosos reptes que afronta l'educació en aquest país, els comentaris que menystenen la capacitat dels estudiants no contribueixen a la resolució dels problemes. Rendint-nos, no podem exigir més als alumnes ni millorar aquesta presumpta davallada.