El llindar de començar l'agost sembla que el clima promet calor i una bona riuada de turistes. Arreu surten notícies i articles sobre l'impacte d'aquesta massificació que sembla que ha aparegut de nou, com un bolet a les nostres terres. Amb tot, els destins turístics no neixen de forma espontània i el fet que Barcelona sigui per tants visitants un punt indispensables és quelcom gestat i promogut en diferents punts del segle passat, un pla turístic que sens dubte ha aportat resultats, hereu, sobretot, de la creença en què el turisme ens salvarà, una crossa que ajuda a remuntar l'economia i que cal arrepenjar-s'hi. Sembla que no ens hem desempallegat del tot del lema "Spain is different" que el franquisme tant s'esmerçà a promocionar a tot preu fins a arribar a tal punt de crear falsos històrics però poder teixir una narrativa afí al règim creant imaginaris erronis o modificant les veritables ruïnes.

El turisme és sens dubte un motor que a gairebé tothom alguna volta li ha permès uns calerons a l'estiu, o una feina combinable entre els malabarismes de la vida. Amb tot, que aquesta sigui l'única opció ens entatxona en un carreró sense sortida. El turisme en si no empobreix, és l'arrelada sensació que aquest ens salvarà i centralitzar tots els nostres esforços en un vaixell que atraca al nostre port pel folklore d'una societat que fa aigües.