En una columna anterior vaig parlar de l'esllanguiment econòmic i demogràfic que patia les Borges i, per extensió, les Garrigues, oferint dades desoladores anteriors a la pandèmia. Em referia també, sense concretar-les, a un seguit d'errades estratègiques que avui detallaré, amb la voluntat que serveixin per no repetir-les i alhora per emprendre l'urgent i imprescindible redreçament.
Començo per la greu irresponsabilitat durant la legislatura 2003-2007 d'atorgar tot el sòl industrial nou de les Borges a un consorci (tres empreses) que no oferia cap garantia, com s'ha demostrat a bastament. Malgrat això, se'ls va oferir a dit (sense concurs públic) el polígon de Vaca-roja. Els fets han demostrat que només pretenien especular-hi (volien vendre el sòl requalificat sense dur-hi cap servei ni urbanitzar-lo) i que no eren de fiar. Dos dels tres empresaris han estat processats per corrupció (casos Pretòria i De Miguel) i un va ser finalment condemnat i l'altre absolt (per prescripció) tot i haver confessat que havia pagat comissions. Resultat: no disposem ni d'un pam de sòl industrial i ningú no ha fet res per rescatar Vaca-roja de les mans d'un consorci que fa pudor de socarrim i de 3%, mentre la submisa societat borgenca s'ho ha empassat com si res.
En el període 2003-2007 també es va arribar a concedir llicències d'obres per construir més de 600 pisos en un sol any. Si bé una llicència es un acte reglat, si haguessin estat més estrictes en lloc d'admetre-ho tot (es va arribar a autoritzar falsos quartos trasters com a altells fora de normativa) potser avui no tindríem una colla de promocions fallides tapiades o que han atret població marginal i conflictiva sense cap relació amb les Borges (i, per tant, difícil d'integrar). I encara sort que el TSJC va anular un conveni amb l'Ajuntament que hauria permès a un dels empresaris de Vaca-roja de gaudir d'una altra operació urbanística especulativa a la caserna de la GC.
La desolació del Parc Temàtic de l'Oli evidencia la incapacitat de negociar amb la família Riera la compra d'una instal·lació que permetria crear el Centre Català de l'Oli i acollir-hi la Denominació d'Origen Garrigues. El potencial dinamitzador de tot plegat i la projecció que atorgaria a les Borges em semblen tan obvis que em costa d'entendre la passivitat dels manaires que han estat incapaços de treballar-hi.
També em dol com no s'ha sabut revifar el viver d'empreses del carrer Indústria i s'ha convertit el de Noves Tecnologies en un espai penosament desaprofitat.
Tampoc no entenc la deriva que ha agafat la Fira de l'Oli de qualitat Verge Extra, que tant va costar de crear i arrancar l'any 1997 amb l'aspiració de ser un certamen especialitzat (malgrat que això es vulgui tapar dient que la darrera ha estat la 57 edició) però cada cop congrega menys molins (no hi acudeixen ni la meitat dels de les Garrigues) i va esdevenint una mena de festa major d'hivern on el foment de la cultura de l'oli va perdent protagonisme. Una fira de debò ha d'estar dirigida per un professional qualificat si no volem que esdevingui una altra cosa.
Bé, no segueixo perquè l'espai és limitat, però si no corregim les errades i des de les instàncies polítiques es lidera un projecte de ciutat engrescador, patirem una altra dècada d'ensopiment econòmic i demogràfic com la darrera, mentre les capitals de comarca veïnes s'espavilen i segueixen prosperant i deixant-nos en evidència.