Sovint pensem que aquells que tenen més èxit només cullen els resultats dels seus esforços, per tant tenen ben merescuda una vida d'elit i de retruc tenen més importància a la societat perquè sembla que hi aportin més. Seguint la mateixa lògica, aquells que fracassen no han treballat prou per aconseguir l'èxit. D'aquesta deformada idea prové el classicisme en què entaforem a la gent pel seu estatus social. Perquè tothom, més reprimits o no, tenim aquest substrat pejoratiu que ens apliquem fins i tot a nosaltres mateixos. Sembla que per la societat sigui més important el científic que l'escombriaire. Ara bé, aquesta pandèmia ens ha demostrat fins a quin punt depenem de les persones que duen a terme feines que no sempre són ben remunerades, aquelles de qui potser ignoràvem la importància o menysteníem. Tothom sosté la societat i cada peça és imprescindible. Darrerament d'aquest entramat de feines diverses i bàsiques n'hem dit serveis essencials, que només és un eufemisme per dir la base de l'estructura on vivim.