Ja falta poc pel Nadal, pels llums brillants del carrer, pels aparadors resplendents coberts de neu falsa esperant atreure clients i pels regals mig inesperats mig coneguts. És una època curulla de tradicions tant per aquells que les segueixen al peu de la lletra com per aquells que rebutgen l'època nadalenca i que sense adonar-se'n són partícips del debat de si el Nadal m'agrada o és una simple farsa. El Nadal que coneixem és fruit de l'evolució de la societat, les primeres celebracions nadalenques tenien un caire més místic sense les tradicions que s'han anat construint al llarg dels segles fins arribar als nostres dies. La nostra concepció del Nadal es veu esbossada pels moments històrics, per exemple, no regalaríem pilots de regals i ens passaríem hores resseguint aparadors si no estiguéssim vivint en un món capitalista. La pandèmia, però, pot capgirar, introduir o esborrar els nostres hàbits, hi ha haurà suficient enrenou per aturar el frenesí materialista? Quedarà algun rastre, de les classes online, trobades telemàtiques i festes inexistents? O simplement serem una anècdota recurrent que substituirà el futbol i la política?