Els darrers mesos a la nostra comarca s'han activat (o reactivat) plataformes i moviments en defensa d'això que en diem "territori". A les Garrigues, la Coordinadora per una Eòlica i Solar Sostenibles, formada per entitats i persones diverses, ha aprofitat la realitat postpandèmica per utilitzar la virtualitat i ha organitzat jornades temàtiques en línia. De parlar de moratòries urbanístiques i altres instruments per frenar el cop s'ha passat als valors del paisatge i la biodiversitat, entre d'altres. I "això no és nou", pensaran alguns, "ja tenim els quatre ecologistes de sempre donant la murga". I, en certa manera, tenen raó. Si bé és cert que les primeres espases de l'ambientalisme s'han mullat per la causa, ho han fet deixant palès que els seus plantejaments es troben parcialment allunyats de la complexitat i de la contundència que demana el moment actual. Continuar apuntalant el concepte antropocèntric de medi ambient, que ens pensa separats del teixit de la vida, fent de la natura objecte d'estudi, gaudi o conservació museística, sembla no ser la millor opció. No ho és perquè el preu és alt, com el d'aplanar-li el camí (més encara) a l'agroindústria, a la qual ja li va bé que reneguem perquè el departament d'Agricultura queda reconvertit en quelcom que apunta més als reptes complexos que tenim al davant que no a un sector econòmic aïllat de la seua realitat social i ambiental local (i global). Afortunadament, la causa que ara ens ocupa, la de fer front a un extractivisme disfressat de verd, està deixant pas a noves veus que oxigenen les maneres de fer conegudes fins ara. Podem començar a parlar amb més seguretat d'agroecologia, d'ecofeminisme, d'interseccionalitat. Serà veritat que, per fi, estem en posició de generar un espai des d'on bastir i treballar nous imaginaris sobre com volem habitar, i que s'habiti, el "territori"?