Aquest estiu es va inaugurar una botiga de queviures als Omellons, un poble que fa més de deu anys que no en tenia cap. Fa unes setmanes ens assabentem que a les Borges s'obrirà un nou supermercat. Amb aquest ja seran cinc les grans superfícies amb seu a la capital garriguenca, sense comptar els establiments de mida mitjana que també depenen directament de la gran distribució. La primera: una aposta pel repoblament, la segona, donades les circumstàncies, més aviat semblaria anar en l'altra direcció. 
La implantació d'aquests establiments depèn d'uns permisos i uns criteris tècnics, però sobretot d'una aposta política. Té a veure amb un model de producció i reproducció de la vida determinat. Fets com aquest, aparentment sense transcendència, constaten que seguim allunyant-nos de la necessitat real de descentralitzar el poder en tots els àmbits de la vida per afeblir dependències: és això del que parlem quan diem "sobiranies". 
Tenim exemples d'èxit a prop de casa, tant en l'àmbit de l'energia, l'alimentació o les cures. En l'alimentació, si l'entenem com un servei a la comunitat i res de la visió original de la sobirania alimentària, cal fer un salt d'escala i passar dels ajuts i els premis a l'emprenedoria a modificar plecs de condicions de les licitacions, la compra pública i l'aposta per un comerç i un consum pròxim, abastit localment i connectat amb la gent. 
Alguna cosa no va bé si confonem tenir una comarca o un poble amb serveis, amb estar "al servei de" qui remena les cireres. Cal autocrítica, ser honestes i mirar allà on estan funcionant les coses. I cal, sobretot, estendre la mà a la ciutadania conscienciada i organitzada, que fa dies que té fitxat a Goliat.